Traducció per a nadal

Ací teniu el text per a analitzar i traduir durant aquestes vacances de Nadal. És un text extret del llibre Thirty-Eigth Latin Stories d'Anne H. Grotton i James M. May, i que ens conta amb paraules de la 1a i 2a declinació la història de Pandora i la seua curiositat:

Iapetus duos filios, Prometheum et Epimetheum, habet. Prometheus est vir magnae sapientiae; Epimetheus est vir sine sapientiā. Iuppiter Epimetheo bellam feminam, Pandoram, dat. Prometheus Epimetheum de Pandorā saepe monet: “O, Epimetheu, erras! Periculum non vides. Non debes feminam accipere”. Epimetheus Pandoram amat; de periculo non cogitat. Iuppiter Epimetheo arcam dat; non licet arcam aperire. Sed Pandoră est curiosa: “Quid in arcā est? Multă pecuniă ? Magnus numerum gemmarum?”. Femină arcam aperit. Multae formae mali provolant et errant! Sed Pandoră spem in arcā conservat. Etiam si vită a plenă malorum est, spem semper habemus.

Recordeu que per a traduir-lo amb relativament pocs problemes heu de seguir les següents passes:

1. Partir el text en trossos més xicotets, que coincidiran sempre amb una pausa forta: un punt (.), un punt i coma (;) o dos punts (:).
2. A continuació anirem analitzant primer i traduint després cadascun d'eixos trossets, que formaran oracions simples o compostes, cosa que sabrem localitzant-hi primer que res els verbs que hi hagen.
3. Si hi ha més d'un verb, buscarem el nexe d'unió i analitzarem i traduirem cadascuna de les proposicions simples: després del verb hi buscarem el subjecte, que estarà en singular o en plural igual que el verb.
4. Després analitzarem la resta de les paraules, començant per aquelles que no oferisquen cap dubte perquè no puguen ser més que un cas per la seua terminació (p.e., la terminació -am només pot ser un acusatiu singular de la 1a declinació) i seguint per les introduïdes per una preposició, que ja sabem que hauran d'estar en acusatiu o en ablatiu.
5. Anirem seguint les mateixes passes en totes les oracions, i així al final tindrem el text resolt. I si hi ha algun fragment del que no puguem captar el sentit, hi passarem de llarg i hi tornarem després.

Visita a l'Almoina

 Divendres passat els alumnes de Llatí I varen visitar el Museu de l'Almoina de València, on s'hi troben les restes més importants de la ciutat romana, i hui fa just tres anys de la seua inauguració oficial per part de l'alcaldessa del Cap i Casal.

Ací teniu què en dèia el diari Las Provincias uns pocs dies abans de la inauguració:

Valencia

El museo de la Almoina mostrará el esqueleto de un soldado romano torturado en el 75 a. C.

El varón fue encontrado con las manos y los pies amputados en el estrato del saqueo de Pompeyo

18.12.07 -

PACO MORENO

VALENCIA

Boca arriba, con los brazos ligeramente abiertos y mostrando un tórax y unas caderas potentes. Así se mostrará al público a partir del jueves los restos de un soldado romano torturado y asesinado en el año 75 a. C., cuando Valencia fue saqueada hasta los cimientos por las tropas de Pompeyo.

Los patricios de la ciudad, que había sido fundada apenas unos años antes, en el 138 a. C. por Décimo Junio Bruto, tomaron partido por el bando perdedor, los seguidores de Sertorio. La sangrienta guerra civil se extendió fuera de la Península Itálica y dejó la ciudad fundacional, rodeada entonces por el río Turia, a merced de la rapiña de ladrones y las alimañas durante años, hasta que fue repoblada de nuevo.

Será, sin duda, una de las piezas más espectaculares que observarán los visitantes del museo de la Almoina. Los primeros hallazgos de la matanza de los soldados de Pompeyo salieron a la luz en 1987, como adelantó LAS PROVINCIAS.

Cuatro soldados varones, totalmente desconyuntados y con armas de defensa (pilum) aparecieron entre la tierra, a tres metros y medio de profundidad sobre la cota actual de la calle. Los romanos tenían por costumbre enterrar a sus muertos fuera de la ciudad amurallada, por lo que la primera teoría fue de que se trataba de muertes violentas.

Sobre el esqueleto ya colocado en el museo, los técnicos han añadido varias piezas construidas con materiales similares al hueso para que el público tenga una "lectura" completa del cuerpo.

La misma técnica se ha empleado para los restos arquitectónicos, debido a que en algunos edificios apenas quedaban cimientos cuando se retiraba la tierra. Así ocurre con las termas de época republicana, hallazgo también publicado en 1987 por este periódico, donde la mayor parte del pavimento es contemporáneo, eso sí, con un diseño similar a las piezas originales.

El museo tiene abiertas sus puertas desde el pasado mayo, aunque sólo los fines de semana y para visitas guiadas. Desde entonces, la empresa adjudicataria ha añadido más piezas a la exposición, producto de varias campañas de excavaciones acometidas desde los años 70. El 11 de marzo de 1975, el entonces presidente de la Archicofradía de la Virgen, el barón de Cárcer, comunicó al Ayuntamiento la autorización de la entidad a realizar excavaciones en la parcela de su propiedad, en la actual plaza.

Desde que el Consistorio asumió la dirección de la investigación, los hallazgos no dejaron de sucederse, con vestigios de época musulmana, visigoda y romana. Todo ello supuso la necesidad de permutar el solar con la Archicofradía, que se quedó con la propiedad de varios terrenos para edificar iglesias en Valencia.

Así se solventaba también el problema de que el Plan General no reservó espacios de servicio público para instalaciones religiosas. La mayoría de esos templos ya están construidos en la actualidad y abiertos al culto de los fieles.

El principal problema a la hora de urbanizar la plaza fue la elevada altura de los restos arqueológicos, que no dejaban espacio para hacer itinerarios visitables en el subsuelo. Por eso, la solución fue elevar la plataforma, a riesgo de tapar parcialmente la visión de monumentos tan importantes como la Basílica de la Virgen o la cercana Catedral.

En los depósitos municipales del polígono Vara de Quart todavía quedan cientos de piezas de todo tipo que salieron a la luz durante las excavaciones. Un ejemplo de esto es la cerámica que salió del fondo de un pozo medieval.

La peste negra diezmó la población de la ciudad en la Edad Media. Las vajillas de los difuntos eran echadas a un pozo como una medida higiénica para evitar la propagación de esta enfermedad, al pensar entonces que se podía contagiar de esa manera.


Selección de piezas
De todo este abundante material, se han seleccionado media docena de piezas, en un excelente estado de conservación. Están colocadas desde mayo, aunque la entrada al museo será diaria a partir de este jueves por la tarde. A las seis de la tarde se ha previsto la inauguración oficial, con un espectáculo de luz y sonido que se repetirá hasta el próximo domingo.

"Es un museo vivo, como la Historia, que sin duda marcará un antes y un después en la narración del origen de la ciudad", señaló el concejal de Urbanismo, Jorge Bellver, con motivo de la apertura al calificar este espacio como uno de los museos más importantes de Europa.

(Imatges del Centre Arqueològic, ací)

Una d'enginyeria romana...

 Hui mateix comença al Museu de Prehistòria de València una nova exposició que sembla interessant: Artifex.Enginyeria romana a Espanya.

Així ho conta el diari El País:
  

Ingeniosos romanos

El Museu de Prehistòria exhibe la tecnología y arquitectura de la Roma imperial

F. S. - Valencia - 15/12/2010  

Los agrimensores romanos usaban una groma (una cruz con plomadas en sus extremos) para trazar perpendiculares en calles y caminos. Y un chorobate de seis metros con una estrecha lámina de agua para nivelar superficies. Los ingenieros eran capaces de desecar parcelas en un río mediante postes clavados en el fondo y muros de arcilla para cimentar puentes. Incluso empleaban cementos naturales capaces de fraguar bajo el agua para poner diques en el mar. Y ejemplos de todo ello se muestran desde ayer y hasta el 6 de marzo en la exposición Artifex: ingeniería romana en España, que ofrece el Museu de Prehistòria de Valencia en colaboración con Caja Mediterráneo. Se trata de una muestra con paneles y maquetas de grúas, acueductos, cúpulas, presas, minas, sistemas para elevar líquidos y grano, construir carreteras, bombear agua... Hasta se desarrolla la técnica de la "cera perdida" empleada para hacer estatuas huecas de bronce.

Exercicis optatius

Ja teniu dos exercicis més --i fàcils-- que podeu dur a terme per a apujar la nota 0,5 punts (0,25 punts per cadascun d'ells).
Només vos caldrà sol·lucionar un parell de mots encreuats: l'un, de paraules de la 1a i 2a declinació; l'altre, de formes verbals de l'indicatiu del tema de present (present-pret.imp.-fut.imp.).
Podeu resoldre'ls o bé online o bé després d'haver-vos-els imprimit:
a) en el  primer cas, quans els haureu resolt caldrà que feu una còpia de la pantalla i que me la feu arribar com sempre al meu correu electrònic;
b) en el segon cas, quan els haureu resolt podreu donar-me'n el resultat en mà.
Per a tots dos casos la data límit és dilluns dia 13 a les 10:34h.
Ací en teniu les adreces:

• Declinacions: online o imprimible.
• Conjugació: online o imprimible.

Oppidum Valentia

Iunius Brutus cos. in Hispania iis qui sub Viriatho militauerant

agros et oppidum dedit, quod uocatum est Valentia.

El cònsol Dècim Juni Brut els va atorgar en Hispània als qui havien lluitat sota Viriat terres i una ciutat fortificada que fou anomenada València. (Titus Livi, Periochae 55) [138 a.C.]

Visiteu Pompeia!

Sí, visiteu l'antiga Pompeia gràcies a Google Maps i la seua aplicació Street View abans que ja no en quede gaire per a veure...

Cliqueu ací per a fer-ho.


(Ah, i gràcies a Vilaweb per donar-nos a conèixer aquest enllaç)

Ja ha estat trobat el quadre!

P.P.Rubens, El rapto de Europa (1629)

Bé, doncs ja està, ja hem localitzat i identificat eixos trossos de llenç de les golfes del pis del meu oncle gràcies a l'ajuda d'alguns de vosaltres.
Pel que m'heu fet saber, és El rapte d'Europa, de Peter Paul Rubens, un pintor flamenc de l'època barroca que va viure entre 1577 i 1640 i que el va pintar entre 1628-9.
Aquesta pintura ens mostra com el déu Zeus, enamorat de la jove princesa fenícia Europa, es transforma en un toro blanc i, havent-hi enganyat la xica amb la seua mansuetud, quan ella s'asseu al seu llom arrenca a córrer cap a la mar i se l'emporta fins a l'illa de Creta, on va tindre lloc la seua unió.
Altres pintures de tema mitològic de Rubens són El judici de Paris, Leda amb el cigne, El rapte de les filles de Leucip, Juno i Argos, La caiguda de Faetó, Hèrcules borratxo, Dos sàtirs, Perseu allibera Andròmeda, etc.
I per cert que aconseguir aquest tema del rapte d'Europa és molt més barat del que vos penseu: només vos cal agafar una moneda grega de dos euros!     

A la recerca del quadre

Clica la imatge per anar al quadre

L'altre dia vaig estar a les golfes de l'antic pis del meu oncle l'antiquari, a la zona vella de la ciutat, en un carreró estret, retorçut i ombrívol, encaixonat entre palaus gòtics d'altes portalades i oblidats escuts nobiliaris, i prosaiques finques d'alts sostres i balconades gairebé despenjades que amenacen els vianants amb una fina pluja d'un polsim blanquinós.

Quants records dels meus anys d'infantesa, jugant-hi entre baguls mig oberts i andròmines espatllades, de funció desconeguda per al xiquet d'aleshores! I quina destrossa de llibres i vestits, usats per als innocents jocs infantils!

Mirant ací i allà, va atraure la meua atenció un raig de sol que anava a caure justament sobre un llenç esquitllat a un racó, fent-hi lluir uns tons daurats que delataven la pintura a l'oli que el cobrien.

Era només un tros, un fragment que pràcticament no deixava veure-hi més que una curta inscripció en llatí amb el nom propi del pintor i la data d'acabament de l'obra. Seria possible...? ¿Seria un original d'ell, com em contava el meu oncle?

Em caldria esbrinar-ho, però per a això em cal ajut, el vostre ajut, perquè el meu llatí ja està rovellat i tampoc –per causes que ara no venen al cas-- no tinc connexió a internet, així que la investigació l'haureu de dur a terme vosaltres seguint aquestes passes:

1. Primer, anant a l'adreça http://five.flash-gear.com/npuz/puz.php?c=v&id=3808236&k=60849808   per a reconstruir el quadre i llegir-hi la inscripció.
2. Després, identificant la data d'acabament de l'obra, per a la qual cosa vos pot ajudar la visita a aquesta pàgina: http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/numrom.htm
3. A continuació, identificant el nom (que ja hi és, però en llatí) i el cognom del pintor amb l'ajut de la data d'acabament de l'obra i del cercador de Google. A més, em caldria que em diguéreu també les dates del seu naixement i mort, i a quina època pictòrica pertany, cosa que podeu fer visitant l'adreça http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/pintores/
4. En acabat, identifiqueu-me el títol de l'obra (que és de tema mitològic), i digueu-me tres o quatre obres més d'aquest pintor que tinguen també tema mitològic.
5. I, per últim, conteu-me de què va el tema d'aquesta obra, per a la qual cosa vos pot ser útil la pàgina http://www.guiascostarica.com/mitos/grecia.htm 

Bonus: Quant em costaria a mi en moneda europea aconseguir aquest mateix tema?

*    *     *

Quan tingueu tot això, envieu-me un correu electrònic amb allò que hageu esbrinat (la data límit, dilluns 22 a les 24h.) o doneu-m'ho en mà dimarts 23 pel matí; el primer que em done les sol·lucions correctes (6: nom del pintor, dates de vida i mort, època pictòrica, títol de l'obra, explicació del tema i tres altres obres mitològiques del mateix autor) més el bonus (6+1) rebrà una puntuació sobre el 115%, mentre que, si ho fa sense el bonus (6) o amb cinc bé i el bonus (5+1), la seua puntuació serà del 105%. La resta que responga les 6+1, 6 o 5+1 tindrà el 100%, i els altres, proporcionalment. 

Enderrocament a Pompeia

Esperem que aquest enderrocament de fa una setmana i mitja siga el darrer i no acabe caient-se'ns a trossos aquesta meravella de dos mil anys d'antiguitat, tot i que sembla que l'optimisme no hi té massa lloc i cal esperar-nos-hi el pitjor...

- - -

 El País, 07/11/2011

Un derrumbe en la ciudad romana de Pompeya se convierte en una nueva tormenta política en Italia

El presidente Napolitano califica de "vergüenza" la desaparición de la escuela de gladiadores

LUCIA MAGI - Bolonia - 07/11/2010

En la Antigüedad era el lugar donde los gladiadores se reunían tras la pelea, se quitaban las armaduras, se contaban las heridas, entre trofeos y taquillas. En época más moderna, eran 80 metros cuadrados de esplendor e inestimable valor artístico, con el característico rojo de sus paredes. Ahora es una montaña de escombros. "Una vergüenza para Italia", como la definió el presidente de la República, Giorgio Napolitano. La Schola Armaturarum, uno de los milenarios edificios de la antigua Pompeya, se derrumbó el sábado por la mañana, dando paso hoy a un nuevo debate sobre si el Gobierno de Italia está haciendo lo suficiente por salvaguardar este tesoro mundial

Las lluvias de los últimos días provocaron filtraciones en los cimientos y las paredes no han aguantado el peso del techo construido durante una restauración de la posguerra. Edificado en el año 62 d.C, apenas 17 años antes de la erupción que sepultó e hibernó la urbe romana, la Escuela de los gladiadores había resistido a la furia de la naturaleza. Nada pudo con el descuido humano.

Se desplomó invadiendo parte de la calle principal de la antigua ciudad, muy temprano, cuando el área todavía estaba cerrada al público.

"Quiero explicaciones inmediatas y sin hipocresías", tronó el jefe del Estado, con los ojos brillantes por la conmoción. La respuesta del ministro encargado no se hizo esperar mucho. Sandro Bondi visitó el parque arqueológico este mediodía: "Si tuviera la responsabilidad de lo que pasó, dimitiría. El derrumbe está limitado a un sólo edificio y las causas están muy claras: la culpa es de la lluvia, las filtraciones y el techo de cemento armado. Los frescos [escenas militares sobre paneles pintados de rojo] se pueden recuperar. Hay que ponerse manos a la obra", se defendió. Al rato, sin embargo, admitió que "podrían producirse otros derrumbes" y agregó que "hay mucho trabajo que hacer". "Por eso voy a dirigirme al primer ministro Berlusconi, a Napolitano y al Parlamento", declaró Bondi que en una entrevista con el diario La Repubblica admitió que el Estado tiene un problema de recursos económicos para cuidar de un área arqueológica, patrimonio de la humanidad de la Unesco, que es visitada por dos millones y medio de personas al año.

El declive de Pompeya

Hace tiempo que Italia asiste conmocionada al declive de Pompeya, causado por una mezcla de mala gestión y descuido, y que pone en peligro de extinción una de las joyas del patrimonio mundial. Las reacciones -sintetizadas en la drástica posición del presidente de la República- son unánimes y rebotan de los periódicos al mundo de la política. "La cultura hecha añicos", titula un editorial del Corriere della Sera. "Pompeya, el derrumbe de la vergüenza", dice La Stampa en su portada. "Escándalo mundial", según La Repubblica que acusa a Berlusconi de elegir a personas poco calificadas para puestos cruciales como el del ministro de la Cultura en el país más rico del mundo en bienes artísticos e históricos.

El Partido Democrático pide que el ministro comparezca ante el Parlamento. La Italia dei Valori amplía el foco: "Los recortes llevan a daños irreparables". Más duros aún se han mostrado los militantes de Futuro y Libertad desde Perugia donde tienen su congreso: "Bondi debe dimitir porque está destrozando la cultura", explicitó Fabio Granata, fiel de Fini. El veterano Francesco Rutelli, que fue titular de Cultura del Ejecutivo de Romano Prodi y ahora líder de una formación de centro, se une al coro: "Es una herida mortal a la credibilidad de Italia". La polémica sobre la conservación de los bienes salta a la política. Como si la lenta agonía de Pompeya fuera una metáfora de la actual situación del país.

Activitats online

 A partir d'aquesta avaluació començarem una sèrie d'activitats voluntàries online que comptaran també per a apujar la nota de cada avaluació entre 1-1,5 punts.
Principalment n'hi haurà de tres tipus:

• Exercicis basats en allò vist a classe: encreuats (com aquest), sopa de lletres, trencaclosques...La correcta execució dels dos o tres que hi haurà com a màxim valdrà el 20% d'eixe punt extra.
• Webquest o recerca guiada per internet per a ampliar els coneixements (o, fins i tot, adquirir-ne de nous)  d'algun tema relacionat amb el llatí i la cultura grecorromana. Valdrà un 30% del punt, i només n'hi haurà una o dos al trimestre.
• Cacera del tresor, o sèrie de preguntes amb un llistat de pàgines web on buscar les respostes, amb una 'gran pregunta' final la resposta de la qual s'ha de deduir a partir de les anteriors. Valdrà un 50% del punt, i només n'hi haurà una per avaluació.

Les sol·lucions no les heu de publicar mai com un comentari al blog, sinó que o bé me les envieu per correu electrònic a aquesta adreça o bé vos imprimiu els treballs i els feu amb bolígraf i em doneu els resultats en mà.

Mediterraneïtat

Max Beckmann, Odisseu i Calipso, 1943)

Los pueblos mediterráneos eran para Ferragut la aristocracia de la humanidad. El clima poderoso había templado al hombre como en ninguna otra parte del planeta, dándole una fuerza seca y resistente. Curtidos y bronceados por una absorción profunda del sol y de la energía del ambiente, sus navegantes pasaban al estado del metal...Los nautas del Mediterráneo se establecían en toda tierra como si fuese su casa. Sobre este mar era donde el hombre había desarrollado sus más altas energías. La Grecia antigua había convertido en acero la carne humana.
(...)
Todos los tipos del vigor humano habían surgido de la raza mediterránea,fina, aguzada y seca como el sílex, haciendo el bien y haciendo el mal siempre en grande, con la exageración de un carácter ardiente que desconoce la medida y salta de la doblez á los mayores extremos de generosidad. Ulises era el padre de todos, el héroe cuerdo y prudente, y al mismo tiempo malicioso y complicado. También lo era el viejo Cadmo,con su mitra de fenicio y su barba anillada, gran ladrón de mar, que iba esparciendo, de fechoría en fechoría, el arte de escribir y las primeras nociones del comercio. (...)

Ferragut resumía los méritos y defectos de los hombres de su raza. Unos habían sido bandidos y otros santos, pero ninguno mediocre. Sus empresasmás audaces tenían mucho de reflexivo y práctico. Cuando se dedicaban al negocio, servían al mismo tiempo á la civilización. En ellos, el héroe y el mercader se mostraban tan unidos, que era imposible discernir dónde terminaba el uno y empezaba el otro.  (V.Blasco Ibáñez, Mare Nostrum,1918)

Control 1ª-2ª declinació

Dimarts vinent és el control dels substantius de la 1a. i 2a. declinació.

Per a començar, heu de tenir en compte que els substantius s'enuncien obligatòriament donant el nominatiu i el genitiu, p.e: rosa,-ae (nom.: rosa - gen.: rosae) o dominus, -i (nom.: dominus - gen.: domini), amb la qual cosa sabreu:

• Per la terminació del genitiu, la declinació a la que pertany el substantiu: genitiu en -AE, 1a. declinació; genitiu en -I, 2a. declinació.
• Treient-li aquesta mateixa terminació, ens queda el tema de la paraula, sobre el que anireu afegint les desinències de la resta dels casos,p.e.: ROS- i DOMIN-.

 Saber el lexema de la paraula ens serà molt útil perquè, de vegades, el nominatiu i el vocatiu singulars són diferents (o, fins i tot, molt diferents, com ja veureu en la estudiar la 3a. declinació) de la resta dels casos; de moment, això ens permetrà declinar bé els substantius de la 2a. declinació acabats en -ER, ja que hi ha uns que mantenen eixa -E- i uns altres que la perden, p.e.:

PUER - PUERI, amb ac.sg. PUER-UM 

LIBER - LIBRI, amb ac.sg LIBR-UM.

Si vols, pots practicar la 1a declinació ací, i la 2a declinació ací o ací.

Llatí per a riure

A banda de les traduccions al/del llatí de Google,ací teniu unes xicotetes frases extretes del Latin For All Occasions i Latin For Even More Occasions de Henry Beard, que a més ha escrit també un X-treme Latin que encara no he llegit:

• No sé de què estàs parlant-me: Nescio de quo loqueris.
• Pots demostrar-ho?: Potesne vere ullam partem probare?
• Si no ho haguera fet jo, ho hauria fet qualsevol altre: Si id non fecissem, aliquis id fecisset.
• Tothom ho fa: Sic faciunt omnes.
• I a tu què t'importa?: Num curae est tibi?
• No em faces riure: Ne feceris ut rideam.
• Si aquestes antigues parets pugueren parlar...!: Edepol, utinam hi veteres parietes dicere possint!
• Molt bé, li ho preguntarem a ta mare: Bene, matrem tuam rogabimus.
• No m'importa allò que facen els altres pares: Cura mihi non est quod alii parentes faciant.
• Quan jo tenia la teua edat...: Cum tam iuvenis eram quam tu...
• Vens molt per ací?: Frequentasne hunc locum?
• No ens hem vist abans?: Nonne alicubi prius convenimus?
• En ta casa o en la meua?: Apudne te vel me?
• No estic preparat/da per a una relació: Non sum paratus/a me committere.
• Espere que continuarem sent amics: Spero nos familiares mansuros.
• Dones, xiquets i parlants de llatí primer!: Feminae, infantes atque illi qui Latine loqui possint antecedant!

Dafnis i Cloe

Dafnis i Cloe, per Gaston Renault (1881)

Al día siguiente, de vuelta en la pradera, Dafnis, sentado, según solía al pie de una encina, tocaba la flauta, a par que miraba sus cabras, encantadas, al parecer, con el dulce sonido. Cloe, sentada asimismo a la vera de él, miraba sus ovejas y corderos; pero miraba más a Dafnis. Y otra vez le pareció hermoso tocando la flauta y creyó que la música le hermoseaba y para hermosearse ella tomó la flauta también.(Longo, Dafnis y Cloe,s.IId.C.)

Hispania: La leyenda

Ja falta poc per a l'emissió en Antena 3 d'aquesta sèrie històrica, de la que l'operadora televisiva ha posat un joc online i tot. Està ambientada en el s.II a.C. i se centra en la lluita de Viriat contra els romans...ja veurem amb quin rigor.

De moment, ací en teniu les primeres imatges. :)

També podeu seguir-la a facebook tot clicant ací.

Mots encreuats: la 1ª declinació

Ja teniu enllestit el primer exercici online d'aquest curs: uns mots encreuats molt senzills per a què els alumnes de Llatí (4rt ESO) i Llatí I (1er Batxillerat) pugueu practicar la 1a declinació.

Per a resoldre'ls online, cliqueu ací o sobre la imatge; si voleu resoldre'ls tranquil·lament on siga amb llapis i paper, cliqueu ací per a accedir a una pàgina web imprimible amb l'engraellat i les definicions, mentre que ací en trobareu les sol·lucions.

Que vos ho passeu bé!

Proposta cultural

Centre arqueològic de l'Almoina

 Tot aprofitant que aquest 'pont' (?) del 9 d'octubre i del Pilar l'Ajuntament de València ha decidit obrir els seus museus tots els dies, vos propose la visita al centre arqueològic de l'Almoina, on hi trobareu les restes dels voltants del fòrum de la Valentia romana amb l'encreuament del cardo i del decumanus inclòs, com també els pous usats per als ritus fundacionals de la ciutat i traces de la destrucció de la ciutat per les tropes de Pompeu el Gran l'any 75a.C.

De veritat que paga la pena la visita; i, si no, ací hi teniu les impressions d'un altre internauta.

Com arribar-hi. 

Lectura obligatòria

Ja sabreu que aquesta primera avaluació els alumnes de Llatí i de Llatí I teniu com a lectura obligatòria el conte dels amors de Psique i Cupidó, un fragment de la novel·la L'ase d'or, de l'escriptor romà del s.III d.C. Apuleu de Madaura.   

Doncs bé, si voleu podeu trobar-lo a Internet i fer-ne  una lectura online o imprimir-vos-el vosaltres mateixos des d'ací.

...i ara Twitter

Cada vegada més comunicats!

I la nostra nova adreça, la següent: http://twitter.com/luduschironis.

Facebook...

Ja podeu visitar la pàgina del Ludus Chironis a Facebook per a una comunicació més  fluïda.

L'adreça, aquesta: http://www.facebook.com/ludus.chironis

Inici de curs

No l'he vista encara, però sembla que les crítiques de Centurión no són gaire bones...I és una llàstima, ja que l'argument recorda al d'un parell de novel·les del Simon Scarrow basades en les aventures a l'exèrcit romà del s.I d.C. de l'optio Quintus Licini Cato.