Mediterraneïtat

Max Beckmann, Odisseu i Calipso, 1943)

Los pueblos mediterráneos eran para Ferragut la aristocracia de la humanidad. El clima poderoso había templado al hombre como en ninguna otra parte del planeta, dándole una fuerza seca y resistente. Curtidos y bronceados por una absorción profunda del sol y de la energía del ambiente, sus navegantes pasaban al estado del metal...Los nautas del Mediterráneo se establecían en toda tierra como si fuese su casa. Sobre este mar era donde el hombre había desarrollado sus más altas energías. La Grecia antigua había convertido en acero la carne humana.
(...)
Todos los tipos del vigor humano habían surgido de la raza mediterránea,fina, aguzada y seca como el sílex, haciendo el bien y haciendo el mal siempre en grande, con la exageración de un carácter ardiente que desconoce la medida y salta de la doblez á los mayores extremos de generosidad. Ulises era el padre de todos, el héroe cuerdo y prudente, y al mismo tiempo malicioso y complicado. También lo era el viejo Cadmo,con su mitra de fenicio y su barba anillada, gran ladrón de mar, que iba esparciendo, de fechoría en fechoría, el arte de escribir y las primeras nociones del comercio. (...)

Ferragut resumía los méritos y defectos de los hombres de su raza. Unos habían sido bandidos y otros santos, pero ninguno mediocre. Sus empresasmás audaces tenían mucho de reflexivo y práctico. Cuando se dedicaban al negocio, servían al mismo tiempo á la civilización. En ellos, el héroe y el mercader se mostraban tan unidos, que era imposible discernir dónde terminaba el uno y empezaba el otro.  (V.Blasco Ibáñez, Mare Nostrum,1918)

Control 1ª-2ª declinació

Dimarts vinent és el control dels substantius de la 1a. i 2a. declinació.

Per a començar, heu de tenir en compte que els substantius s'enuncien obligatòriament donant el nominatiu i el genitiu, p.e: rosa,-ae (nom.: rosa - gen.: rosae) o dominus, -i (nom.: dominus - gen.: domini), amb la qual cosa sabreu:

• Per la terminació del genitiu, la declinació a la que pertany el substantiu: genitiu en -AE, 1a. declinació; genitiu en -I, 2a. declinació.
• Treient-li aquesta mateixa terminació, ens queda el tema de la paraula, sobre el que anireu afegint les desinències de la resta dels casos,p.e.: ROS- i DOMIN-.

 Saber el lexema de la paraula ens serà molt útil perquè, de vegades, el nominatiu i el vocatiu singulars són diferents (o, fins i tot, molt diferents, com ja veureu en la estudiar la 3a. declinació) de la resta dels casos; de moment, això ens permetrà declinar bé els substantius de la 2a. declinació acabats en -ER, ja que hi ha uns que mantenen eixa -E- i uns altres que la perden, p.e.:

PUER - PUERI, amb ac.sg. PUER-UM 

LIBER - LIBRI, amb ac.sg LIBR-UM.

Si vols, pots practicar la 1a declinació ací, i la 2a declinació ací o ací.

Llatí per a riure

A banda de les traduccions al/del llatí de Google,ací teniu unes xicotetes frases extretes del Latin For All Occasions i Latin For Even More Occasions de Henry Beard, que a més ha escrit també un X-treme Latin que encara no he llegit:

• No sé de què estàs parlant-me: Nescio de quo loqueris.
• Pots demostrar-ho?: Potesne vere ullam partem probare?
• Si no ho haguera fet jo, ho hauria fet qualsevol altre: Si id non fecissem, aliquis id fecisset.
• Tothom ho fa: Sic faciunt omnes.
• I a tu què t'importa?: Num curae est tibi?
• No em faces riure: Ne feceris ut rideam.
• Si aquestes antigues parets pugueren parlar...!: Edepol, utinam hi veteres parietes dicere possint!
• Molt bé, li ho preguntarem a ta mare: Bene, matrem tuam rogabimus.
• No m'importa allò que facen els altres pares: Cura mihi non est quod alii parentes faciant.
• Quan jo tenia la teua edat...: Cum tam iuvenis eram quam tu...
• Vens molt per ací?: Frequentasne hunc locum?
• No ens hem vist abans?: Nonne alicubi prius convenimus?
• En ta casa o en la meua?: Apudne te vel me?
• No estic preparat/da per a una relació: Non sum paratus/a me committere.
• Espere que continuarem sent amics: Spero nos familiares mansuros.
• Dones, xiquets i parlants de llatí primer!: Feminae, infantes atque illi qui Latine loqui possint antecedant!

Dafnis i Cloe

Dafnis i Cloe, per Gaston Renault (1881)

Al día siguiente, de vuelta en la pradera, Dafnis, sentado, según solía al pie de una encina, tocaba la flauta, a par que miraba sus cabras, encantadas, al parecer, con el dulce sonido. Cloe, sentada asimismo a la vera de él, miraba sus ovejas y corderos; pero miraba más a Dafnis. Y otra vez le pareció hermoso tocando la flauta y creyó que la música le hermoseaba y para hermosearse ella tomó la flauta también.(Longo, Dafnis y Cloe,s.IId.C.)

Hispania: La leyenda

Ja falta poc per a l'emissió en Antena 3 d'aquesta sèrie històrica, de la que l'operadora televisiva ha posat un joc online i tot. Està ambientada en el s.II a.C. i se centra en la lluita de Viriat contra els romans...ja veurem amb quin rigor.

De moment, ací en teniu les primeres imatges. :)

També podeu seguir-la a facebook tot clicant ací.

Mots encreuats: la 1ª declinació

Ja teniu enllestit el primer exercici online d'aquest curs: uns mots encreuats molt senzills per a què els alumnes de Llatí (4rt ESO) i Llatí I (1er Batxillerat) pugueu practicar la 1a declinació.

Per a resoldre'ls online, cliqueu ací o sobre la imatge; si voleu resoldre'ls tranquil·lament on siga amb llapis i paper, cliqueu ací per a accedir a una pàgina web imprimible amb l'engraellat i les definicions, mentre que ací en trobareu les sol·lucions.

Que vos ho passeu bé!

Proposta cultural

Centre arqueològic de l'Almoina

 Tot aprofitant que aquest 'pont' (?) del 9 d'octubre i del Pilar l'Ajuntament de València ha decidit obrir els seus museus tots els dies, vos propose la visita al centre arqueològic de l'Almoina, on hi trobareu les restes dels voltants del fòrum de la Valentia romana amb l'encreuament del cardo i del decumanus inclòs, com també els pous usats per als ritus fundacionals de la ciutat i traces de la destrucció de la ciutat per les tropes de Pompeu el Gran l'any 75a.C.

De veritat que paga la pena la visita; i, si no, ací hi teniu les impressions d'un altre internauta.

Com arribar-hi. 

Lectura obligatòria

Ja sabreu que aquesta primera avaluació els alumnes de Llatí i de Llatí I teniu com a lectura obligatòria el conte dels amors de Psique i Cupidó, un fragment de la novel·la L'ase d'or, de l'escriptor romà del s.III d.C. Apuleu de Madaura.   

Doncs bé, si voleu podeu trobar-lo a Internet i fer-ne  una lectura online o imprimir-vos-el vosaltres mateixos des d'ací.