Mort de Lucà

Un dia com avui del 65dC. va morir a Roma el poeta cordobés Marc Anneu Lucà, nét de Sèneca el Vell i nebot de Sèneca el filòsof, obligat a suïcidar-se per l'emperador Neró en haver-se descobert la seva implicació en la conspiració de Pisó.

De totes les seves obres només ens ha arribat una epopeia incompleta en 10 llibres sobre la guerra civil que va enfrontar Cèsar amb Pompeu i el Senat, el Bellum civile, conegut per nosaltres com "La Farsàlia", nom de la batalla decissiva de la guerra.

Història de Ròmul i Rem

 21 d'abril del 753aC: Fundació de Roma

Pàgines del Departament

El Departament de Llatí continua en l'ús de les noves tecnologies per a portar-los als alumnes (i als interessats en general) la informació tant del propi Departament i de la seva matèria sensu stricto com, sensu lato, la pertinent al món de l'educació, de manera que actualment tothom pot accedir als següents llocs gestionats per ell:

• Ludus Chironis 2.0: Aquest mateix blog, allotjat a Blogger.
• LVDVS CHIRONIS 2.0a: La pàgina web del Departament, allotjada a Weebly.
• LVDVS CHIRONIS 3.0:  La pàgina que el Departament manté a Facebook però en el modern format de revista digital, i accessible a tothom sense que calga tenir compte en la xarxa social (vegeu-hi la imatge de dalt); allotjada a Scoop.it
• Departament de Llatí (IES Vicenta Ferrer Escrivà - València):  La pàgina que el Departament manté a Facebook; els seus continguts coincideixen amb l'anterior en un 85%-95%.
• LVDVS CHIRONIS: La pàgina del Departament a Twitter; el seu usuari és @luduschironis.

A més, té en estudi usar també els serveis oferits per Glogster (un lloc per a crear-hi pòsters digitals) i de millorar els de Dropbox (un repositori personal d'arxius de qualsevol tipus) Google Docs (el lloc on desar, compartir i editar documents i fulls de càlcul) Flickr (el lloc per excel·lència de les fotos) i Youtube (el lloc dels vídeos).

Vergonya!

Un 21,9% menys per a Educació en els nous pressupostos del Govern central! Vergonya i més vergonya!

Lectures de la 3ª avaluació

Els alumnes de LAT (E4A-B-C) i LAT1 (B1Y) ja teniu a Consergeria els llibres per a llegir obligatòriament aquesta avaluació:

• A 4rt ESO llegireu una selecció de narracions de Historias de la Antigüedad, de Sir Arthur Conan Doyle, el mateix que va crear el personatge de Sherlock Holmes. La seva ressenya a Amazon.es ens diu que "Historias de la Antigüedad reúne una serie de relatos consagrados a dilucidar o esclarecer algún determinado pasaje histórico acaecido en tiempos remotos, como la retirada de la última legión romana afincada en Bretaña; el destino heroico de la última galera de la flota fenicia acosada por naves romanas frente a las costas de Cartago; la llegada de los hunos, como un enjambre espantoso, atravesando las suaves llanuras que se extienden a orillas del Danubio; la mutilación de la Venus de Praxíteles a manos de un furibundo cristiano de nuevo cuño; el encuentro fuga zen el templo de Melmoth, en la ciudad de Tiro, de Ulises, rey de Ítaca, y David, rey de los judíos. En definitiva, se trata de piezas de un género que han cultivado con acierto autores como Marcel Schwob o Borges." 
•  A 1er BATXILLERAT, en canvi, llegireu una versió adaptada per Ramón Conde de l'Eneida de Virgili, l'obra cimera de la literatura llatina, un poema èpic que amb la narració de les aventures d'Enees des que fuig de Troia després de la guerra fins que arriba a Itàlia arreplega el bo i millor de l'Odissea i la Ilíada d'Homer.

Ben-Hur, 1907

Com podeu veure-hi, des dels seus inicis el cinema es va interessar pels temes 'romans', i ja en 1907 va ser rodada una versió no autoritzada de la novel·la Ben-Hur de Lew Wallace, seguida d'una altra en 1925 dirigida per Fred Niblo.Posteriorment, en 1959 William Wyler va dirigir la versió 'clàssica' i més coneguda, interpretada per Charlton Heston.

La versió de 1907, que ací teniu sencera, va ser dirigida per Sidney Olcott i interpretada per Herman Rottger en el paper de Ben-Hur i William S. Hart en el de Messala. És la primera pel·lícula de la Història basada en l'Imperi romà.